Ahir el Barça va tornar a donar una lliçó magistral a més d’un gran espectacle. No només pel bon futbol desplegat, sinó per la gran qualitat humana de la qual gaudeix aquest equip.
Ahir em van fer sentir més que mai, l’orgull de ser catalana i de pertànyer a aquest meravellós equip en el que regna la companyonia, un dels pilars fonamentals en què es basa aquest equip. Per tot això i per moltes coses més…
Moltes gràcies per tot, estimat Barça!
Per molts diners que inverteixin les institucions en la normalització lingüística, des de ja fa anys…
Creieu sincerament que l’ús del català en l’ àmbit públic ha avençat gaire?
Tenint en compte les noves generacions i l’augment de persones que entenen el català…
És tant difícil que el facin servir?
Els Barça-Reial Madrid de futbol formen part de la vida social i política del nostre país. El primer cop que es van enfrontar va ser l’any 1902 amb victòria del Barça per 3 a 1. Durant el franquisme, el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona es van fer enemics irreconciliables. Va ser el propi cabdill el qui va convertir l’equip merengue en l’equip oficial del règim i el va consolidar com “el club de España y los españoles”.
Malgrat tot, el Barça es va saber sobreposar als entrebancs de l’època pel seu esperit fortament democràtic, integrador i catalanista. Per aquests motius, avui dia la rivalitat no és només esportiva. El Reial Madrid representa el poder adquisitiu, la supèrbia, l’Espanya més reaccionaria i arrogant. En canvi, el Futbol Club Barcelona té uns valors de respecte, humilitat, llibertat i treball cooperatiu que el fan ser aspirant a grans èxits.
Per tot això, el Barça “és més que un club“. Ahir a la nit va donar una gran lliçó. Va fer feliç a tot un país. Ens agradi més o menys el futbol, el Clàssic es més que un partit. És el resultat de les relacions entre Catalunya i Espanya, entre el centralisme mesetari i la realitat catalana.
L’avaluació és una fase del procés d’ensenyança-aprenentatge. Té dues finalitats: adecuar l’acció educativa a les característiques dels alumnes i verificar que s’han obtingut els objectius educatius proposats.
Ningú diu que ser professor sigui fàcil perquè influeixen en molta gent: nens, adolescents, joves i adults. Per tant, depenent de la formació social, psicològica i pedagògica que tinguin, ens trobarem a un professor conservador o innovador. El primer, amb els mètodes clàssics d’ensenyança estricta, que avaluen més els errors que no pas els progressos. El segon, que aposta per les noves tecnologies en les que valora l’aprenentatge mitjançant treballs individuals i en equip, valorant el progrés de cadascú.
Per concloure, depenent del tipus de docent, es veurà l’avaluació final com un càstig o com a un al·licient per haver assolit els objectius.
Un home sant va treure d’una sitja a tres animals i un home. Per agrair-li l’ajut li donen una recompensa. Tots van complir el que havien promès excepte l’home, que va denunciar l’ermità i el van empresonar. Quan es va saber la veritat, a l’home sant el van alliberar i van castigar l’autèntic culpable.
Un home sant treu de la sitja a 3 animals i un home a canvi d’una recompensa. Tots compleixen el que havien promès excepte l’home, que va enganyar l’ermità i el van empresonar. D’aquesta lectura podem deduir que els animals són nobles per naturalesa; ben al contrari de l’home, en el que és innat el sentit de la mentida entre d’altres coses.
A les acaballes del segle XIX, la nova generació d’artistes i intel·lectuals troba que el panorama cultural de la Renaixença és carrincló i creu que cal obrir-lo a Europa i modernitzar-lo. El terme modernisme apareix per primera vegada el 1884 en la revista L’Avenç, encara que el moviment s’inicia pels volts de 1892 i es clou el 1911. Els modernistes catalans són joves, fills de la burgesia, bohemis, ambiciosos i cultes. Lluitaran per fer sortir el català del clos exclusivament literari i s’organitzaran en grups al voltant de revistes, on donaran a conèixer les seves propostes culturals i estètiques.
El poeta més destacat: Joan Maragall. En poesia, Miquel Costa i Joan Alcover. En narració, Prudenci Bertrana, Víctor Català, Joaquím Ruyra… En teatre, Ignasi Iglésias Joan Puig i Ferreter, Apel·les Mestres…
El noucentisme
Es consolida els anys 1906-1923. Constitueix el primer intent d’intervenció dels òrgans de poder en la cultura catalana. Les 4 persones fonamentals sobre les quals recolza l’estructura noucentista són: Prat de la Riba, ideòleg, dirigent polític i president de la Mancomunitat; Eugeni d’Ors, filòsof del moviment; Pompeu Fabra, geni ordenador de l’idioma i Josep Carner, que modernitza la poesia catalana. No ens oblidem de Mossèn Antoni M. Alcover, autor del Diccionari català-valencià-balear conegut popularment com l’Alcover-Moll. Una altra iniciativa de Mn. Alcover va ser el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Fruit d’aquest Congrés el 1907 va nèixer L’Institut d’Estudis Catalans i la creació de la Biblioteca de Catalunya.
La codificació de la Llengua (dirigida per Fabra)
El 1913 es publiquen les Normes Ortogràfiques i el 1917 el Diccionari Ortogràfic. El 1918 la Gramàtica Catalana i el 1932 el Diccionari General de la Llengua Catalana. Als anys 30 cal destacar el gran esforç que es va fer per introduir el català dins l’ambit univrsitari. Amb l’adveniment de la República es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, el patronat de la qual el president fou Pompeu Fabra i s’impulsà l’ús i l’ensenyament del català en tots els sectors.
La consciència de diferenciació lingüística llatí/català
Pels diversos indicis que ens mostren alguns documents, podem afirmar que el català ja era parlat en aquest racó de la península Ibèrica cap al segle VIII. És a dir, el llatí parlat aquí des dels primers segles de la nostra era havia evolucionat prou com per diferenciar-se de la llengua vulgar de Roma i ser notablement diferent. Això no obstant, els documents de l’època són escrits en llatí – certament un llatí força degradat i en alguns aspectes més proper al català que es devia parlar que no pas el llatí clàssic –
Els primers testimonis de català escrit
Tenen a veure amb registres formals: són una traducció d’un text llatí i un comentari d’homilies o sermons.
El Liber iudiciorum o Llibre dels Jutges (mitjans del segle XII), d’un codi de lleis visigot que era utilitzat pels jutges quan havien de promulgar una sentència. El fragment conservat va ser trobat casualment a la biblioteca de Montserrat als anys seixanta del nostre segle.
Les Homilies d’Organyà (finals del segle XII), van ser trobades en aquesta població de l’Alt Urgell. Es tracta d’un fragment de vuit fulls d’uns sermons que comenten l’evangeli d’algunes festivitats.
Una llengua per al dret i el comerç
Al segle XII ja sovintegen els textos en català. Entre els textos jurídics cal destacar: els Usatges de Barcelona, els Furs de València, els Costums de Tortosa i el Llibre del Consolat de Mar.
Pel que fa als textos comercials, el 1271 es van escriure les Ordenances dels corredors de Llotja, text que regula els intercanvis i transaccions del comerç a Barcelona.
Ja fa setmanes que el govern intenta que veiem amb bons ulls aquesta mesura, que ha entrat en vigor el 7 de març. Donen per suposat o això ens volen fer creure que és per estalviar energia.
S’han fet moltes enquestes per saber l’opinió dels usuaris, amb el resultat de què un 80% està en contra (jo mateixa m’incloc en el barem). Argumenten que aquest estalvi es pot fer d’unes altres maneres. A més a més, pensen que la mesura forçosa és simplement recaptatòria, per incrementar el tresor públic mitjançant sancions. També caldria afegir, la despesa que comporta haver de canviar les senyalitzacions i l’adquisició de nous radars. He comprovat personalment en 3 concessionaris d’automòbils, com afecta els 110 km/h als vehicles de gamma alta: coincidència absoluta! Menys velocitat = més acumulació de fums = + contaminació. Menys velocitat = marxes més curtes = + augment de combustible.
Per tant, l’estalvi d’energia potser serà viable en vehicles de petita cilindrada. Els de més de 2ooo cc. no els tocarà altre remei que fer més visites al taller. Els primers resultats d’aquesta nova llei si no és que els manipulen, els sabrem d’aquí a uns tres mesos.
Podríem definir l’estrès com un estat de tensió de l’organisme obligat a reaccionar, per defensar-se davant de qualsevol agressió. Ara, però, diferenciarem els tipus d’estrès.
L’ESTRÈS AGUT. Es produeix per esdeveniments intensos o extraordinaris: casar-se, un ascens a la feina o per contra, la pèrdua del lloc de treball. EL CRÒNIC. Produït per les molèsties diàries que esdevenen amb molta freqüència sense que tan sols ens n’adonem i que tenen un efecte acumulatiu. També el provoquen les malalties i el mal ambient laboral o familiar. EL PATOLÒGIC. Fins i tot, biològicament mortal. Hi ha infinitat de malalties associades, però les més perilloses són sens dubte les cardiovasculars: hipertensió, arritmies i el temut infart de miocardi.
Per tant, no l’hem de refusar de la nostra vida perquè en una mesura justa és positiu: ens activa i ens motiva, però en excès desorganitza la conducta de les persones i les fa propenses a les malalties i als estats emocionals negatius.
 | Jaume en Velocitat obligatòria: 110… |
 | puricatala en L’estrès, assassí invisi… |
| Jaume en Encetar un bloc |
 | Mr WordPress en Hello world! |
Montseedo's Blog 