A les acaballes del segle XIX, la nova generació d’artistes i intel·lectuals troba que el panorama cultural de la Renaixença és carrincló i creu que cal obrir-lo a Europa i modernitzar-lo. El terme modernisme apareix per primera vegada el 1884 en la revista L’Avenç, encara que el moviment s’inicia pels volts de 1892 i es clou el 1911. Els modernistes catalans són joves, fills de la burgesia, bohemis, ambiciosos i cultes. Lluitaran per fer sortir el català del clos exclusivament literari i s’organitzaran en grups al voltant de revistes, on donaran a conèixer les seves propostes culturals i estètiques.
El poeta més destacat: Joan Maragall. En poesia, Miquel Costa i Joan Alcover. En narració, Prudenci Bertrana, Víctor Català, Joaquím Ruyra… En teatre, Ignasi Iglésias Joan Puig i Ferreter, Apel·les Mestres…
El noucentisme
Es consolida els anys 1906-1923. Constitueix el primer intent d’intervenció dels òrgans de poder en la cultura catalana. Les 4 persones fonamentals sobre les quals recolza l’estructura noucentista són: Prat de la Riba, ideòleg, dirigent polític i president de la Mancomunitat; Eugeni d’Ors, filòsof del moviment; Pompeu Fabra, geni ordenador de l’idioma i Josep Carner, que modernitza la poesia catalana. No ens oblidem de Mossèn Antoni M. Alcover, autor del Diccionari català-valencià-balear conegut popularment com l’Alcover-Moll. Una altra iniciativa de Mn. Alcover va ser el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Fruit d’aquest Congrés el 1907 va nèixer L’Institut d’Estudis Catalans i la creació de la Biblioteca de Catalunya.
La codificació de la Llengua (dirigida per Fabra)
El 1913 es publiquen les Normes Ortogràfiques i el 1917 el Diccionari Ortogràfic. El 1918 la Gramàtica Catalana i el 1932 el Diccionari General de la Llengua Catalana. Als anys 30 cal destacar el gran esforç que es va fer per introduir el català dins l’ambit univrsitari. Amb l’adveniment de la República es creà la Universitat Autònoma de Barcelona, el patronat de la qual el president fou Pompeu Fabra i s’impulsà l’ús i l’ensenyament del català en tots els sectors.